Les emocions en la gestió de conflictes

En aquesta activitat sobre educació emocional m’agradaria explicar un cas amb el que em trobo a classe cada dia. Sóc especialista d’anglès i, pel fet de ser especialista, em resulta molt difícil treballar eficientment la cohesió grupal ja que no disposo de tot el temps que necessitaria per a la resolució d’un conflicte persistent i l’aplicació d’estratègies de dinàmica d’aula. A més a més, els especialistes hem d’estar al cas de la idiosincràcia de cada grup al què ensenyem, i hem de treballar conjuntament amb els tutors per tal que hi hagi una homogeneïtat en les estratègies utilitzades a fi de propiciar un bon ambient de treball que faciliti el procés d’ensenyament-aprenentatge.

A continuació, exposarem un cas real amb el que em trobo actualment. L’anàlisi del cas l’hem fet mitjançant la pràctica reflexiva: autoanàlisi, contrast i redescripció.

Descripció del cas:

A la classe de 5èB tinc un alumne amb Síndrome d’Asperger. Es tracta d’un alumne molt intel·ligent, amb molta capacitat per a l’aprenentatge. No obstant això, el seu comportament és sovint desafiant amb el/la mestre/a i molt agressiu amb els companys. No sempre és així, de vegades és molt carinyós i fins i tot demana perdó pel seu comportament, però potser al dia següent torna a comportar-se malament. Entre d’altres coses, acostuma a insultar a companys (amb paraules molt feridores referides a ells i a la seva família) i a no voler participar en cap de les activitats que es proposen a l’aula.

Fase d’autoanàlisi:

Des de l’inici del curs, ja n’estava al corrent de que aquest alumne tenia la Síndrome d’Asperger. La tutora del grup era nova al centre i, per ella, també era una novetat. Tot i disposar de memòries de cursos anteriors, vam haver d’estar una mica alerta durant les primeres setmanes. Les primeres experiències amb les que em vaig trobar van ser força dramàtiques: alumnes plorant, enfurismats, amb intenció de pegar-se entre ells a causa dels insults...

Les estratègies pensades van ser:

•       Intentar situar a l’alumne en un lloc on se senti còmode, lluny d’aquells alumnes amb els que normalment té problemes (tot i que no sempre són els mateixos).
•           Gestionar el conflicte raonant amb els alumnes. Donar l’oportunitat que s’expressin i que expliquin com se senten.
•        Parlar amb el grup quan l’alumne problemàtic en qüestió no hi fós present, per explicar què és el què succeeix i quina és la millor manera d’afrontar la situació.
•         Demanar ajuda externa en moments crítics en que sigui impossible dominar la situació.

Fase de contrast:

Després de dues o tres setmanes de prova, es van realitzar una sèrie de reunions amb tots els mestres que tenim contacte amb el grup, juntament amb la mestra d’educació especial. Cadascú hi vam dir la nostra i vam acordar que l’actuació a partir d’ara seria:

•          Entendre el significat de la Síndrome d’Asperger mitjançant recerques a la web i les explicacions de la mestra d’educació especial.
•          Treballar el conflicte, les emocions i la dinàmica de grup des de la tutoria.

o   Es va decidir informar els alumnes de les peculiaritats d’aquest company (sense especificar la síndrome que pateix) ja que no es pot treballar el seu comportament des de la reflexió i la lògica.

o   Treballar el sentiment de pertinença de grup, el bon clima d’aula...

o   Fer jocs de rol, debats, etc.

o   Treballar el control d’emocions com la ira i l’autocontrol.

o   Diferenciar entre la persona i el conflicte en sí.

o   Entendre a l’alumne en el seu patiment i malestar, etc.

•     Actuació de la mestra d’educació especial, qui s’emportarà l’alumne unes hores concretes a la setmana a la seva aula.
•         Elaboració d’una llibreta especial de contacte amb la família: cada dia els mestres que hem treballat amb l’alumne escrivim com ha traballat, com s’ha comportat, què ha millorat, etc.
•          Establiment de reunions periòdiques de mestres per al seguiment del cas.
•         En moments molt crítics, demanar a un/a alumne/a que vagi a avisar a la mestra d’educació especial per tal d’emportar-se a l’alumne i calmar-lo.

Fase de redescripció:

Després de dur a terme les mesures establertes a partir de les reunions, s’ha observat que el treball a les tutories està donant els seus fruits amb la resta de la classe. Encara es donen certs moments de conflictes, tot i que amb menys freqüència que anteriorment i, en general, s’acostumen a resoldre amb més facilitat. No obstant això, s’ha observat que a l’alumne no li agrada sortir certes hores de l’aula ordinària. Durant les sessions d’anglès, l’alumne havia de sortir de l’aula durant mitja hora cada dijous, i sovint l’alumne hi anava forçat. Em deia que no volia marxar, que es volia quedar a fer anglès; el mateix succeïa amb altres especialistes i amb la tutora. Per tant, les estratègies a seguir a partir d’ara són:

•        Seguir treballant el conflicte, les emocions i la dinàmica de grup des de la tutoria. La feina no està feta. Es necessita un treball constant. Cada dia es presenten noves situacions, nous reptes que cal treballar des de les emocions.
•         Només avisar la mestra d’educació especial quan ens trobem amb situacions crítiques. La pauta és la mateixa: demanar a un/a alumne/a que avisi a la mestra d’educació especial per que vingui a l’aula i se l’endugui.
•         Intentar que participi força a anglès: el seu nivell és superior a la mitja i l’intento motivar per a tenir-lo atent. He notat que, quan s’avorreix, sovint comença a centrar la seva atenció amb altres companys i comença a posar-se nerviós.
•        Seguir escrivint notes a la família. Considero que la comunicació amb els seus pares és fonamental ja que sovint ell els explica coses que no són veritat sobre els mestres o els alumnes.
•         Seguir alerta per anar redescrivint les estratègies d’actuació amb aquest alumne, no baixar la guàrdia i aprendre molt d’aquesta situació.