Tancament del curs

Existeix un proverbi xinès que diu: "Les escoles d'un país són el seu futur en miniatura".

Valoració del curs

Ja ha arribat el final del curs i crec que l'he aprofitat al màxim. Tot i ser de secundària, estic molt contenta d'haver fet el curs d'interins de primària. Per mi tot han estat novetats. Durant aquests mesos he après tant dels professors com dels companys, ja que hem pogut compartir experiències, inquietuds, idees, etc. A més, gràcies als blogs i els treballs que hem anat presentant, hem pogut consultar activitats, reflexions i suggerències d'altres companys. 

La dinàmica del nostre grup ha estat bona. Al principi erem uns desconeguts però mica en mica ens hem anat obrint com a mestres i com a persones, deixant anar les nostres preocupacions i emocions. Hi ha hagut molt bona col·laboració entre companys i això s'ha notat a l'hora de fer les activitats grupals. Hem après a treballar tot utilitzant la pràctica reflexiva. Ens ha funcionat en el curs i m'està funcionant amb els meus alumnes; ha estat tot un descobriment! 

Com a suggeriment o millora de cara a futures edicions del curs, considero que es passa molt de puntetes per tots els temes. Potser tot el que es vol abastar és massa per la durada del curs, però tinc la sensació  d'haver tingut una visió superficial de molts temes. 

Considero que la tasca docent és molt complexa. Com més experiència tinc, més sensació tinc de que encara tinc un llarg recorregut per endevant. De ben segur que seguiré formant-me mitjançant la tasca docent i l'aprofitament de cursos. Espero continuar enriquint-me aprofitant tot allò que he après durant el curs i treure profit de tot allò que m'ensenyin els alumnes i altres companys de professió que em vagi trobant al llarg de la meva vida. 

Avaluació del curs

Aquí us deixo un link amb la coavaluació del blog de la meva companya Elena Cintero. És molt interessant veure altres reflexions, idees, propostes, etc. i aprendre de l'avaluació i els comentaris que una companya ha fet del nostre blog. Molt bé Elena!!!!

Coavaluació Elena Cintero

Les emocions en la gestió de conflictes

En aquesta activitat sobre educació emocional m’agradaria explicar un cas amb el que em trobo a classe cada dia. Sóc especialista d’anglès i, pel fet de ser especialista, em resulta molt difícil treballar eficientment la cohesió grupal ja que no disposo de tot el temps que necessitaria per a la resolució d’un conflicte persistent i l’aplicació d’estratègies de dinàmica d’aula. A més a més, els especialistes hem d’estar al cas de la idiosincràcia de cada grup al què ensenyem, i hem de treballar conjuntament amb els tutors per tal que hi hagi una homogeneïtat en les estratègies utilitzades a fi de propiciar un bon ambient de treball que faciliti el procés d’ensenyament-aprenentatge.

A continuació, exposarem un cas real amb el que em trobo actualment. L’anàlisi del cas l’hem fet mitjançant la pràctica reflexiva: autoanàlisi, contrast i redescripció.

Descripció del cas:

A la classe de 5èB tinc un alumne amb Síndrome d’Asperger. Es tracta d’un alumne molt intel·ligent, amb molta capacitat per a l’aprenentatge. No obstant això, el seu comportament és sovint desafiant amb el/la mestre/a i molt agressiu amb els companys. No sempre és així, de vegades és molt carinyós i fins i tot demana perdó pel seu comportament, però potser al dia següent torna a comportar-se malament. Entre d’altres coses, acostuma a insultar a companys (amb paraules molt feridores referides a ells i a la seva família) i a no voler participar en cap de les activitats que es proposen a l’aula.

Fase d’autoanàlisi:

Des de l’inici del curs, ja n’estava al corrent de que aquest alumne tenia la Síndrome d’Asperger. La tutora del grup era nova al centre i, per ella, també era una novetat. Tot i disposar de memòries de cursos anteriors, vam haver d’estar una mica alerta durant les primeres setmanes. Les primeres experiències amb les que em vaig trobar van ser força dramàtiques: alumnes plorant, enfurismats, amb intenció de pegar-se entre ells a causa dels insults...

Les estratègies pensades van ser:

•       Intentar situar a l’alumne en un lloc on se senti còmode, lluny d’aquells alumnes amb els que normalment té problemes (tot i que no sempre són els mateixos).
•           Gestionar el conflicte raonant amb els alumnes. Donar l’oportunitat que s’expressin i que expliquin com se senten.
•        Parlar amb el grup quan l’alumne problemàtic en qüestió no hi fós present, per explicar què és el què succeeix i quina és la millor manera d’afrontar la situació.
•         Demanar ajuda externa en moments crítics en que sigui impossible dominar la situació.

Fase de contrast:

Després de dues o tres setmanes de prova, es van realitzar una sèrie de reunions amb tots els mestres que tenim contacte amb el grup, juntament amb la mestra d’educació especial. Cadascú hi vam dir la nostra i vam acordar que l’actuació a partir d’ara seria:

•          Entendre el significat de la Síndrome d’Asperger mitjançant recerques a la web i les explicacions de la mestra d’educació especial.
•          Treballar el conflicte, les emocions i la dinàmica de grup des de la tutoria.

o   Es va decidir informar els alumnes de les peculiaritats d’aquest company (sense especificar la síndrome que pateix) ja que no es pot treballar el seu comportament des de la reflexió i la lògica.

o   Treballar el sentiment de pertinença de grup, el bon clima d’aula...

o   Fer jocs de rol, debats, etc.

o   Treballar el control d’emocions com la ira i l’autocontrol.

o   Diferenciar entre la persona i el conflicte en sí.

o   Entendre a l’alumne en el seu patiment i malestar, etc.

•     Actuació de la mestra d’educació especial, qui s’emportarà l’alumne unes hores concretes a la setmana a la seva aula.
•         Elaboració d’una llibreta especial de contacte amb la família: cada dia els mestres que hem treballat amb l’alumne escrivim com ha traballat, com s’ha comportat, què ha millorat, etc.
•          Establiment de reunions periòdiques de mestres per al seguiment del cas.
•         En moments molt crítics, demanar a un/a alumne/a que vagi a avisar a la mestra d’educació especial per tal d’emportar-se a l’alumne i calmar-lo.

Fase de redescripció:

Després de dur a terme les mesures establertes a partir de les reunions, s’ha observat que el treball a les tutories està donant els seus fruits amb la resta de la classe. Encara es donen certs moments de conflictes, tot i que amb menys freqüència que anteriorment i, en general, s’acostumen a resoldre amb més facilitat. No obstant això, s’ha observat que a l’alumne no li agrada sortir certes hores de l’aula ordinària. Durant les sessions d’anglès, l’alumne havia de sortir de l’aula durant mitja hora cada dijous, i sovint l’alumne hi anava forçat. Em deia que no volia marxar, que es volia quedar a fer anglès; el mateix succeïa amb altres especialistes i amb la tutora. Per tant, les estratègies a seguir a partir d’ara són:

•        Seguir treballant el conflicte, les emocions i la dinàmica de grup des de la tutoria. La feina no està feta. Es necessita un treball constant. Cada dia es presenten noves situacions, nous reptes que cal treballar des de les emocions.
•         Només avisar la mestra d’educació especial quan ens trobem amb situacions crítiques. La pauta és la mateixa: demanar a un/a alumne/a que avisi a la mestra d’educació especial per que vingui a l’aula i se l’endugui.
•         Intentar que participi força a anglès: el seu nivell és superior a la mitja i l’intento motivar per a tenir-lo atent. He notat que, quan s’avorreix, sovint comença a centrar la seva atenció amb altres companys i comença a posar-se nerviós.
•        Seguir escrivint notes a la família. Considero que la comunicació amb els seus pares és fonamental ja que sovint ell els explica coses que no són veritat sobre els mestres o els alumnes.
•         Seguir alerta per anar redescrivint les estratègies d’actuació amb aquest alumne, no baixar la guàrdia i aprendre molt d’aquesta situació.

El treball cooperatiu: Llegim en parella

Per a la realiztació d’aquesta tasca s'ha hagut de visualtizar un vídeo filmat al CEIP Riera de Ribes, a Sant Pere de Ribes, on s’ha dut a terme un projecte de lectura anomenat “Llegim en parella”. Es tracta d’un projecte que utilitza el treball cooperatiu de la tutoria entre iguals com a mètode i en el qual participen els alumnes com a actors principals amb l’ajut i l’orientació dels mestres i les famílies.

La base del projecte és la relació entre tutor i tutorat. El mestre ha de formar parelles d’alumnes on el tutor sigui un alumne que tingui una competència lectora prou bona com per ajudar a un company, i el tutorat sigui un alumne amb dificultats de lectura i/o comprensió lectora. Considero que aquesta procés és esencial ja que el mestre, a més de conèixer perfectamente el nivell de competència lectora dels seus estudiants, ha de conèixer la xarxa de relacions que hi ha en el grup per tal de formar parelles on hi hagi complicitat per tal de treure el màxim profit del projecte. Un inconvenient podria ser el fet de que alguns alumnes se sentissin malament pel fet de ser els tutorats i que els tutors poguessin sentir-se superiors a la resta. Si això es donés, caldria treballar molt l’aspecte de la diversitat des de la tutoria.

La preparació també és un aspecte clau. És fonamental que els mestres coneguin molt bé el projecte, quins objectius s’han d’aconseguir, com s’han d’aconseguir, etc. Per aquest motiu, considero que les sessions de preparació amb els mestres, els tutors i les famílies són molt importants per tal que tots els actors del projecte facin bé el seu paper.

L’estructura de cada sessió, que és de mitja hora, és molt clara: activitats prèvies, lectura en parella (lectura del tutor, seguida d’una lectura conjunta i finalmente una lectura del tutorat), activitats de comprensió lectora, lectura expressiva per part del tutorat i autoevaluació conjunta. Personalment, no sé si totes aquestes activitats es poden dur a terme en mitja hora. Potser el temps seria un inconvenient ja que podria ser que alguna parella no acabés totes les activitats en mitja hora.

Considero que es tracta d’un projecte molt interessant. Està clar que la comprensió lectora és fonamental per a l’aprenentatge i l’èxit al llarg de la vida, i s’ha de treballar des de l’escola amb l’ajut de les famílies. Els mateixos alumnes valoren l’experiència com a molt positiva, tant des del punt de vista dels tutors, que aprenen preparant-se la lectura a casa, buscant aquelles paraules que desconeixen, explicant i detectant errors, com des del punt de vista dels tutorats, que veuen al tutor com un mestre únicamente per a ells, com un amic i com un referent de la seva mateixa edat que els ajuda a millorar, refoçant així valors com la cooperació i l’esforç.

De la mateixa manera, l’experiència ha demostrat ser molt positiva per a les famílies. De vegades les famílies no saben com participar en el procés d’ensenyament dels seus fills i considero que el fet de donar unes pautes molt marcades a les famílies les ha ajudat molt a l’hora de poder sentir-se part important en el procés d’aprenentage dels seus fills. M’ha sobtat que totes les que han ajudat en aquest projecte i hagin sortit en aquest vídeo siguin mares, perquè considero que els pares també haurien d’implicar-se en l’educació dels seus fills.

Crec que realitzar l’activitat a l’aula ordinària pot ser és un inconvenient. Òbviament tot depèn del grup que tinguem però podria donar-se el cas de que alguns alumnes no sàpiguen controlar gaire el to de veu i molestin la lectura de les altres parelles. O bé la disciplina a l’aula és bona o potser s’hauria de realitzar en un espai més gran. El que està clar és que el mestre no es pot passar la mitja hora dient als alumnes que baixin el to de veu, perquè distorsionaria la dinàmica de la sessió.

Abans d’acabar, m’agradaria mencionar el paper del mestre, que ha de ser un mer observador en les sessions, tot fent un seguiment registrat de l’evolució de l’alumnat, i que ha de poder contestar o fer de guia per aquelles preguntes que les parelles no consegueixin resoldre.

Finalment, m’agradaria destacar el fet que estiguem davant d’una bona eina per treballar la diversitat a l’aula. L’atenció a la diversitat és un repte per al mestre d’avui dia i totes les estratègies que serveixin per a tractar-la amb èxit caldria posar-les en pràctica. 

El cazo de Lorenzo

El vídeo titulat "El cazo de Lorenzo" és un molt bon exemple metafòric i il·lustrat de com un personatge viu el fet de ser "diferent" a la resta de companys. És genial el símbol de la cassola; significa aquell tret que tots podem posseïm i que ens diferencia dels demés, allò que ens pensem que ens pot aïllar, dificultar les nostres tasques i, fins i tot, avergonyir. Potser el més fàcil seria associar la cassola amb una discapacitat (ceguera, discapacitat intel·lectual, dislèxia, sordera, etc.) però també podríem associar-la amb qualsevol característica pròpia de cadascú i que de vegades ens pot complicar la vida (timidesa, prepotència, generositat, avarícia, etc.). Només cal obrir els ulls, deixar que les persones que ens estimen ens aconsellin, no sentir-nos diferents i tractar les nosters "diferències"de la manera més natural possible, saber superar els obstacles que inevitablement ens vindran i, sobretot, potenciar les nostres virtuts.

Aquest vídeo pot ser útil per a treballar-lo amb cicle superior. No crec que sigui entès per alumnes més petits, ja que hi ha molt de simbolisme i potser no l'entendrien. Actualment jo sóc especialista d'anglès; no disposo de les hores suficients ni del coneixement d'un grup-classe com per poder fer aquesta activitat. Considero que seria una bona tasca per a realitzar quan sigui tutora d'un grup de cicle superior.

La tasca que jo proposaria, a treballar en diverses sessions de tutoria, seria la següent:

1. Introducció. Explicaria als alumnes què entenem per una "persona diferent" i que em posessin exemples. Intentaria obrir un petit debat perquè tothom hi digués la seva i pogués opinar.

2. Visualització del vídeo. Comentaria als alumne que miressin el vídeo amb atenció perquè després haurien de fer un comentari.

3. Reflexió individual. Demanaria als alumnes que fessin per escrit un petit comentari de la història d'en Lorenzo, tot contestant les següents preguntes: Què li passa a en Lorenzo? Per què està trist? Amb quins obstacles es troba? Qui l'ajuda? Com acaba la història? Què simbolitza la cassola?

4. Reflexió en petit grup. Organitzaria grups d'unes quatre persones i demanaria als alumnes que posessin en comú les seves reflexions i que fessin un sol escrit explicant què succeeix a la història.

5. Reflexió amb el grup-classe. Demanaria que cada grup llegís el seu escrit i, un cop llegits tots els comentaris, faríem una reflexió conjunta. El professor ha d'anar guiant al grup tot fent preguntes de desequilibri cognitiu. Segurament molts alumnes entenen que la cassola es tracta d'una discapacitat, per això el professor té un paper molt important en aquest punt: ha de fer de guia per tal d'arribar a la reflexió desitjada.

6. Reflexió individual. Demanaria als alumnes que fessin una autoreflexió i expliquessin per escrit què simbolitza la cassola que arrosseguen, quines són les seves virtuts, com els agradaria superar els obstacles amb els que es troben, qui els ajuda o qui els agradaria que els ajudés, etc.

7. Reflexió amb el grup-classe. Excepte que algun alumne/a tingués algun inconvenient en fer l'activitat públicament, dedicaríem una estona a cada alumne per tal que llegís les seves reflexions i dedicar-li un temps per entendre'l, donar-li idees de com superar els obstacles, etc.

Considero que aquest últim apartat pot ser molt útil per als alumnes ja que els ajudarà a empatitzar amb els demés, a sentir-se escoltats, compresos i ajudats. Podria ser una tasca a treballar durant tot un trimestre a les classes de tutoria, se'n podria treure molt profit de tots els temes que se'n poden arribar a tractar, a més de crear més cohesió i complicitat dins del grup.

Taller: Tutoria

Mentre llegia l'article de La Contra de la Vanguardia del doctor en pedagogia Manuel Segura, dues reflexions m'han passat pel cap. La primera: el fet de ser professora de secundària i haver passat tant per l'educació secundària com per la primària em dóna una visió més àmplia de l'ensenyament i del desenvolupament (físic, cognitiu, emocional, moral, del llenguatge, etc.) dels alumnes. La segona: actualment estic estudiant el primer curs del Grau en Educació Primària i tot just dissabte passat vaig fer el meu primer control: Psicologia del Desenvolupament en edat escolar. He relacionat l'article amb el desenvolupament cognitiu, el desenvolupament emocional i el desenvolupament moral. Qui m'anava a dir que sentiria a parlar tan aviat de Kohlberg i de totes la teoria que tot just acabo d'assimilar!

Segons Manuel Segura, perquè una persona sigui realment persona ha de reunir tres requisits: saber pensar, tenir control emocional i valors morals. M'agradaria comentar cadascun d'aquests tres pilars en relació a l'àmbit educatiu.

Si ens centrem en el saber pensar, segons Manuel Segura aquest és el pilar més fàcil d'aconseguir, i hi estic totalment d'acord. Un dels objectius de l'ensenyament obligatori és assolir una sèrie de competències que ajuden els alumnes a ser i actuar de manera autònoma, pensar i comunicar, descobrir i tenir iniciativa, i conviure i habitar el món. Pensar i comunicar és possiblement l'habilitat que més fàcilment s'aconsegueix mitjançant activitats que no siguin simplement de reconeixement, sinó que també de reflexió, d'avaluació, anàlisi, aplicació, síntesi, etc.

Fixant-nos en el segon pilar, el control emocional és fruit d'un doble procés: la comprensió emocional i l'autorregulació emocional. Comprendre les emocions és l'habilitat per interpretar correctament les emocions i els sentimients dels demés, i és un element bàsic en les relacions i els vincles interpersonals. En canvi, autorregular les emocions és ajustar la nostra resposta emocional, la seva intensitat, a un patró de reacció socialment acceptable, de manera que poguem mantenir unes relacions positves amb les persones del nostre entorn. Per tant, primer hem d'ensenyar als nostres alumnes a identificar les emocions (no sempre saben distingir la ràbia de la decepció, la tristesa de la frustració, etc.) per després poder aplicar diverses estratègies de control de les emocions. Manuel Segura comenta que existeixen unes 60 emocions bàsiques les quals ensenya a distingir als seus alumnes. Fent una pluja d'idees se me n'acuden menys de la meitat, però bé, jo tampoc considero que la depressió sigui una emoció, sinó que més aviat una enfermetat o un síndrome. El que està clar, és que cal treballar molt les emocions des de l'educació per tal d'afavorir les relacions interpersonals entre els nostres alumnes i dins de la societat. La tutoria és un bon moment per reforçar-les, tot i que el treball diari és fonamental per tal d'educar emocionalment.

En darrer lloc, es parla dels valors morals. En Manuel Segura comenta que planteja dilemes als seus alumnes i que dialoga amb ells. Està clar que no tots passem per tots els estadis que proposa Kohlberg. Des de l'escola o l'institut, podem i hem de treballar els valors morals. Algunes idees podrien ser:

- Deixar que l'alumne jugui un paper actiu i no ser només un mer receptro de normes i regles.

- Implicació de tota la comunitat educativa: professors, pares i alumnes.

- Que l'educació en valors morals formi part del currículum.

- Acordar quins valors moral mereixen una atenció especial i han de ser proposas com a objectius a aconseguir.

- L'educació moral ha de basar-se en experiències i situacions properes a l'alumne, per tal de que les reflexions encaixin en la seva vida quotidiana.

- Molt de diàleg, raonament, cooperació i empatia.

Per tal de treballar-ho es podrien utilitzar tècniques com els dilemes, la discusió crítica sobre temes propers, el role-play, etc.

El tema és complexe, la veritat, ja que fins a quin punt podem els mestres dir quins criteris o principis morals són correctes? Molts cops la línia és ben confusa.