El treball cooperatiu: Llegim en parella

Per a la realiztació d’aquesta tasca s'ha hagut de visualtizar un vídeo filmat al CEIP Riera de Ribes, a Sant Pere de Ribes, on s’ha dut a terme un projecte de lectura anomenat “Llegim en parella”. Es tracta d’un projecte que utilitza el treball cooperatiu de la tutoria entre iguals com a mètode i en el qual participen els alumnes com a actors principals amb l’ajut i l’orientació dels mestres i les famílies.

La base del projecte és la relació entre tutor i tutorat. El mestre ha de formar parelles d’alumnes on el tutor sigui un alumne que tingui una competència lectora prou bona com per ajudar a un company, i el tutorat sigui un alumne amb dificultats de lectura i/o comprensió lectora. Considero que aquesta procés és esencial ja que el mestre, a més de conèixer perfectamente el nivell de competència lectora dels seus estudiants, ha de conèixer la xarxa de relacions que hi ha en el grup per tal de formar parelles on hi hagi complicitat per tal de treure el màxim profit del projecte. Un inconvenient podria ser el fet de que alguns alumnes se sentissin malament pel fet de ser els tutorats i que els tutors poguessin sentir-se superiors a la resta. Si això es donés, caldria treballar molt l’aspecte de la diversitat des de la tutoria.

La preparació també és un aspecte clau. És fonamental que els mestres coneguin molt bé el projecte, quins objectius s’han d’aconseguir, com s’han d’aconseguir, etc. Per aquest motiu, considero que les sessions de preparació amb els mestres, els tutors i les famílies són molt importants per tal que tots els actors del projecte facin bé el seu paper.

L’estructura de cada sessió, que és de mitja hora, és molt clara: activitats prèvies, lectura en parella (lectura del tutor, seguida d’una lectura conjunta i finalmente una lectura del tutorat), activitats de comprensió lectora, lectura expressiva per part del tutorat i autoevaluació conjunta. Personalment, no sé si totes aquestes activitats es poden dur a terme en mitja hora. Potser el temps seria un inconvenient ja que podria ser que alguna parella no acabés totes les activitats en mitja hora.

Considero que es tracta d’un projecte molt interessant. Està clar que la comprensió lectora és fonamental per a l’aprenentatge i l’èxit al llarg de la vida, i s’ha de treballar des de l’escola amb l’ajut de les famílies. Els mateixos alumnes valoren l’experiència com a molt positiva, tant des del punt de vista dels tutors, que aprenen preparant-se la lectura a casa, buscant aquelles paraules que desconeixen, explicant i detectant errors, com des del punt de vista dels tutorats, que veuen al tutor com un mestre únicamente per a ells, com un amic i com un referent de la seva mateixa edat que els ajuda a millorar, refoçant així valors com la cooperació i l’esforç.

De la mateixa manera, l’experiència ha demostrat ser molt positiva per a les famílies. De vegades les famílies no saben com participar en el procés d’ensenyament dels seus fills i considero que el fet de donar unes pautes molt marcades a les famílies les ha ajudat molt a l’hora de poder sentir-se part important en el procés d’aprenentage dels seus fills. M’ha sobtat que totes les que han ajudat en aquest projecte i hagin sortit en aquest vídeo siguin mares, perquè considero que els pares també haurien d’implicar-se en l’educació dels seus fills.

Crec que realitzar l’activitat a l’aula ordinària pot ser és un inconvenient. Òbviament tot depèn del grup que tinguem però podria donar-se el cas de que alguns alumnes no sàpiguen controlar gaire el to de veu i molestin la lectura de les altres parelles. O bé la disciplina a l’aula és bona o potser s’hauria de realitzar en un espai més gran. El que està clar és que el mestre no es pot passar la mitja hora dient als alumnes que baixin el to de veu, perquè distorsionaria la dinàmica de la sessió.

Abans d’acabar, m’agradaria mencionar el paper del mestre, que ha de ser un mer observador en les sessions, tot fent un seguiment registrat de l’evolució de l’alumnat, i que ha de poder contestar o fer de guia per aquelles preguntes que les parelles no consegueixin resoldre.

Finalment, m’agradaria destacar el fet que estiguem davant d’una bona eina per treballar la diversitat a l’aula. L’atenció a la diversitat és un repte per al mestre d’avui dia i totes les estratègies que serveixin per a tractar-la amb èxit caldria posar-les en pràctica.